Una segona educació

Article publicat a Barnasalut & Girosalut

Algú que finalitza els estudis i es disposa a obrir-se camí a la societat, ha assimilat una gran quantitat de coneixements sobre qüestions molt específiques. Un/a metge/sa sabrà molt de ciències de la salut; un/a agricultor/a sabrà molt d’agricultura i un/a mecànic/a sabrà molt de mecànica. Aquesta formació rebuda és, per descomptat, necessària i correspon a una primera educació que ajuda les persones a integrar-se amb èxit al món laboral; això no obstant, aquesta primera educació no sempre integra i contempla una sèrie de qüestions essencials per poder viure de manera plena, independentment de l’orientació professional que s’esculli.
Quan acabem els estudis, sabem qui és Napoleó, Plató i Lluís XV, però no sabem qui som nosaltres. Sabem llatí, anglès i francés, però no sabem comunicar-nos des del cor amb els altres. Sabem com aprovar un examen, però no sabem què fer amb les emocions negatives que apareixen quan suspenem… Per resoldre qüestions tan fonamentals com aquestes ens cal una segona educació.
Aquesta segona educació no té a veure, per tant, amb acumular coneixements de cap classe, sinó amb fer un viatge que ens condueixi al nostre interior, desvetllant en el nostre avanç totes les capacitats adormides en l’ésser humà (comprensió, empatia, capacitat d’estimar, tolerància, saber escoltar, etc.). Un viatge que va de la mecanicitat a la consciència, de la ignorància a la saviesa, dels estats interiors feixucs als estats interiors més lleugers i lluminosos o, per dir-ho breument, de l’Ego a l’Essència. Un viatge extraordinari que ha rebut molts noms al llarg dels anys: via de l’autoconeixement, despertar de la consciència, sender de l’autorealització, camí del Tao, etc.
Aquest viatge és fonamental si de debò volem gaudir d’una relació harmònica amb nosaltres mateixos i amb el món. Aquest procés no és gens complicat, només demana interès, pràctica i constància. Al cap i a la fi, tan sols es tracta de desidentificar-nos d’allò que no és esencial dins nostre. Deixar enrere les preocupacions per ocupar-nos només de les coses que depenen de nosaltres. Deixar anar les expectatives que ens condueixen a valorar la vida pel que vindrà per enfocar-nos en l’experiència del que tenim davant i que ens porta a valorar la vida pel que És. Deixar anar les pors absurdes per deixar lloc a la creixent confiança en la nostra capacitat per adaptar-nos a les circumstàncies canviants. Deixar enrere el judici i el prejudici perquè aparegui l’empatia i la comprensió dels altres. Deixar anar la queixa automàtica perquè aparegui l’agraÏment. Deixar anar l’aferrament als altres per descobrir l’Amor autèntic. I el més important, deixar-ho anar no de manera forçada i repressiva sinó gràcies a la creixent comprensió que anem adquirint durant el procés.
La societat en la qual vivim va prenent, de manera progressiva, consciència de la transcendència que pot tenir en la vida d’una persona aquesta segona educació. Això ho demostra el fet que les eines de desenvolupament interior cada cop estan més presents als estudis universitaris, al camp de la salut, la psicologia, el món de l’empresa, etc.
El futur és a les nostres mans. Només una societat formada per persones sàvies i equilibrades esdevindrà el món que tots somiem. No podem demanar peres a l’om. No podem esperar un món fantàstic on les persones convisquin amb harmonia els uns amb els altres, quan dins de cadascú de nosaltres s’hi ha establert el conflicte permanent. Aquesta segona educació ens ensenya que si vols un canvi a la teva vida i al món, tu t’has de convertir en aquest canvi. Ja hi ha molta gent que treballa amb il·lusió per viure aquest canvi interior, i el nombre de viatgers interiors augmenta cada dia, ens acompanyes?

31.10.17

Comentaris

Encara no hi han comentaris en aquestes reflexions! Sigues tú el primer!


Escriu un comentari

Nom
Email
Comentaris