El Mestre Zigong va viure als afores d’un llogaret proper a Chengpu, al principat de Cao, a l’època Xun Qiu (cap a l’any 500 a.C.). Va compartir els últims anys de la seva vida amb cinc deixebles als quals va transmetre tota la seva saviesa, a canvi d’un parell de bols d’arròs al dia i la promesa d’aquests de no anomenar ‘saber’ a cap coneixement, vingués d’on vingués, fins que les paraules s’haguessin transformat en llum dins seu. La saviesa del Mestre va tenir tan ressò que no passava un sol dia sense que rebés la visita d’alguna persona interessada a conèixer-li personalment. Alguns arribaven amb l’esperança de que les paraules del Mestre il·luminessin la seva foscor; uns altres, simplement per curiositat i no faltaven els que, moguts per la seva vanitat, buscaven el mer desafiament intel·lectual.

El Mestre del món

El Mestre acostumaba a dir que és possible aprendre alguna cosa de tots els homes i que solament qui sigui capaç de fer-ho arribarà a ser, algun dia, el Mestre de tots, el Mestre del món.

Burles

No tothom comprenia la profunditat de les paraules del Mestre Zigong, la qual cosa feia que més d'un les titllés de ‘estupideses’.

La justa mesura

En un sol dia, el Mestre va rebre set visites de gent que arribava demanant consell. Quan va marxar l'últim visitant, el savi es va reunir amb els seus deixebles i els hi va dir:

La meditació

El Mestre Zigong estava assegut dalt d'un turonet, amb els ulls tancats. Un nen que passava per allí amb el seu pare, el va veure i s'hi va apropar tot encuriosit.

Educació

Un dia, els professors de l'escola d'un llogaret proper on vivia el Mestre Zigong, van anar a visitar al savi.

Llegat

Per assegurar que la saviesa del Mestre no es perdés mai, en Wen li va proposar recollir les seves paraules en un llibre.